■ pronació

Partició sil·làbica: pro_na_ci_ó
Etimologia: de pron
    femení anatomia animal
  1. Moviment de l’avantbraç que té per resultat fer executar a la mà una mena de rotació de fora a dins.
  2. Situació en què es troba l’avantbraç després de fer aquest moviment, en la qual el palmell de la mà mira cap avall estant el braç estès endavant.