■ propedèutic
| | propedèutica

Partició sil·làbica: pro_pe_dèu_tic
Etimologia: del gr. propaideutikós, der. de paideúō ‘ensenyar’ 1a font: 1932, DFa.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al coneixement preliminar d’un art o una ciència.
  2. femení ensenyament Ensenyament preparatori per a l’estudi d’una ciència.