■ propiciació

Partició sil·làbica: pro_pi_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. propitiatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de propiciar.
  2. religió Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor.