■ propinc
| | propinqua

Etimologia: del ll. propinquus, -a, -um, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    adjectiu
  1. Pròxim en l’espai o en el temps. Són dues terres propinqües.
  2. figuradament Pròxim en parentiu, parent. El parent més propinc.