■ proporció

Partició sil·làbica: pro_por_ci_ó
Etimologia: del ll. proportio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Relació d’una part amb el tot o d’una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. Les proporcions entre les parts d’un edifici.
    2. art Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
    3. matemàtiques Igualtat de dues raons, fraccions o quocients.
    4. proporció divina (o àuria) matemàtiques Proporció a/b = Φ, on Φ és el nombre d’or, que ha estat emprada al llarg de la història de la geometria i de l’arquitectura, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals.
    5. música Terme tècnic de la teoria musical medieval que servia per a indicar les relacions entre els diferents intervals.
    6. a proporció locució adverbial Proporcionalment.
    7. a proporció de locució prepositiva Proporcionalment a. Això es cobra a proporció de la feina feta.
    8. grans (o petites, etc.) proporcions Gran (o petita, etc.), magnitud o grandària, en comparació amb les anàlogues. Una estàtua d’unes grans proporcions. El foc va prendre unes grans proporcions.
  2. Oportunitat de fer o d’aconseguir quelcom. No vaig tenir proporció d’anar-hi.
  3. llei de les proporcions constants (o definides, múltiples o recíproques) química Lleis ponderals de la química.