■ prorrompre

Compareu: irrompre
Etimologia: del ll. prorumpĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres.
  2. figuradament Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits. Va prorrompre en crits d’entusiasme.