■ proscripció

Partició sil·làbica: pros_crip_ci_ó
Etimologia: del ll. proscriptio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de proscriure.
    2. dret romà Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
    3. dret romà Pena d’exili amb confiscació de béns.
    4. dret processal i història A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.
  2. proscripció dels béns dret civil Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.