■ proscriure

Partició sil·làbica: pros_criu_re
Compareu: prescriure
Etimologia: del ll. proscribĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Condemnar a la proscripció. Van proscriure n’Hug, que se’n va anar a l’Àfrica. L’han proscrit perquè tenia deutes amb el senyor.
  2. figuradament Bandejar, abolir, prohibir. Proscriure un costum, un llibre.