■ prosperar

Etimologia: del ll. prosperare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Fer pròsper, donar prosperitat a algú o a alguna cosa. Que Déu us prosperi.
  2. intransitiu Créixer feliçment, esdevenir pròsper. El comerç i la indústria prosperen en temps de pau. Les plantes prosperen en aquest terreny.
  3. intransitiu Tenir èxit, imposar-se una iniciativa, una idea, etc. El projecte de reforma no va prosperar.