■ prostituir

Partició sil·làbica: pros_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. prostituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Corrompre una persona, lliurar-la a la prostitució. Els mafiosos van prostituir aqueixa noia.
    2. pronominal Lliurar-se a la prostitució. No va tenir altre remei que prostituir-se.
    1. transitiu figuradament Envilir, per un ús indigne, per venalitat, un càrrec, una obra, etc. Prostituir un escriptor la seva ploma.
    2. pronominal Envilir-se per lucre. Aquest científic es prostituí quan oferí les seves descobertes a règims tirànics.