■ protestació

Partició sil·làbica: pro_tes_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. protestatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. Acció de protestar, protesta, protest.
  2. cristianisme Protesta contra Carles V que feren els reformadors a la dieta d’Espira (1529) i que originà el nom de protestants.