■ protonotari

Etimologia: del b. ll. protonotarius 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
  1. història
    1. Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells.
    2. Títol donat al secretari aragonès del Consell d’Aragó.
  2. protonotari apostòlic catolicisme Notari papal.