■ provecte
| | provecta

Etimologia: del ll. provectus, -a, -um, íd., participi de provehĕre ‘transportar, dur endavant’, der. de vehĕre 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Avançat en edat, en experiència.
  2. edat provecta Edat avançada.