■ proveir

Partició sil·làbica: pro_ve_ir
Etimologia: del ll. provĭdēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar algú o alguna cosa en possessió d’allò que necessita o li cal, fer que ho tingui, que no li manqui. El vaig proveir de robes. Proveir de viandes un mercat.
    2. transitiu Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat. L’han proveït de dues càtedres.
    3. transitiu Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc., atorgant-los a algú. Proveir la plaça de vigilant.
    4. pronominal Procurar-se, adquirir allò que hom necessita. Ens vam proveir bé de pa i vi.
  2. transitiu
    1. Resoldre, tramitar, un afer. Proveir una qüestió en justícia.
    2. dret processal Dictar un jutge o tribunal una provisió.
  3. intransitiu
    1. Prendre les mesures necessàries a un fi. Ell proveeix a tot allò que cal.
    2. usat absolutament Déu proveirà.
    3. usat absolutament Comprar queviures. Passant per la plaça he proveït.