■ provocació

Partició sil·làbica: pro_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. provocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de provocar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Acció d’incitar a perpetrar un delicte.