■ psicologia

Partició sil·làbica: psi_co_lo_gi_a
Etimologia: de psico- i -logia 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. psicologia
    1. Ciència que estudia la constitució anímica, o vital, i el comportament dels animals i de l’home.
    2. especialment Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
    3. psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.
  2. per extensió
    1. psicologia Tot el que es refereix o pertany a l’ànima o psiquisme de l’home o al principi dels animals.
    2. especialment psicologia Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d’ésser d’una persona o d’un grup social.
    3. figuradament Síntesi dels trets característics d’un poble, d’una nació.
  3. Aptitud per a comprendre el caràcter de les persones i saber preveure’n el comportament, els estats anímics, les reaccions, etc. Tenir molta, poca psicologia. És molt conflictiva: cal tractar-la amb psicologia. Amb aquest client cal fer servir una mica de psicologia.