■ pubill
| | pubilla

Etimologia: del ll. pūpīllus ‘pupil, menor d’edat’ 1a font: s. XIII, Cerverí
  1. masculí dret civil català Fill no instituït hereu, quan es casa amb una pubilla.
  2. femení dret civil català Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
  3. femení
    1. Filla única o gran d’una casa.
    2. col·loquialment Nom amb què hom s’adreça de vegades a una noia, encara que no sigui una pubilla.
    3. folklore Noia que, per la seva bellesa o simpatia, és elegida pels participants al ball de la festa major.
  4. femení
    1. col·loquialment Nom amb què és designada la ciutat de Barcelona.
    2. ciutat pubilla de la sardana folklore Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
  5. femení ictiologia Lluerna.