■ puf

Etimologia: d’origen onomatopeic; en el sentit de ‘tamboret’, calc del fr. pouf, íd., del mateix origen
    masculí
  1. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
  2. mobiliari Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.