pugnar

Accessory
Etimologia: del ll. pugnare ‘combatre a cops de puny; lluitar’, der. de pugnus ‘puny’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb intransitiu
  1. Combatre, lluitar. Els dos guerrers van pugnar bravament.
  2. Esforçar-se porfidiosament. Pugnar per una plaça, per aconseguir una feina.