■ pulsació

Partició sil·làbica: pul_sa_ci_ó
Etimologia: del ll. pulsatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de polsar;
    2. l’efecte.
    1. Cada batec, cop o impuls d’una sèrie.
    2. especialment fisiologia animal Batec del cor i de les artèries.
  3. física
    1. [símbol ω] En un fenomen altern sinusoidal, producte de la freqüència pel factor 2π, anomenada també freqüència angular.
    2. Batement.
    1. Nom donat a cadascuna de les pressions o tocs efectuats amb els dits damunt les tecles d’un teclat, especialment d’una màquina d’escriure.
    2. arts gràfiques En un text imprès i, especialment, mecanografiat, cadascun dels caràcters, espais en blanc o lletres que el formen.
  5. música
    1. Nom donat a cadascuna de les pressions o tocs efectuats damunt una tecla o una corda d’un instrument musical.
    2. Manera de polsar un instrument. Aquest pianista té una pulsació molt bona.
    3. Manera com l’instrument respon a la pulsació. Un piano de pulsació irregular, feixuga.