■ punició

Partició sil·làbica: pu_ni_ci_ó
Etimologia: del ll. punitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de punir o castigar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal
    1. Acció judicial d’imposar una pena a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. La punició d’un criminal.
    2. Pena inherent a un delicte, una falta o una omissió. La punició d’un delicte.