■ punitiu
| | punitiva

Partició sil·làbica: pu_ni_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. punītus, -a, -um, participi de punīre ‘castigar’
    adjectiu
  1. Que serveix per a punir, amb què hom puneix.
  2. Que puneix. Justícia punitiva.