punk*

Pronúncia: páŋ
Etimologia: [mot anglès]
    sociologia i música
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als punks, al moviment o a la música punk. L’inconformisme ‘punk’.
  2. adjectiu i masculí
    1. Dit del moviment contracultural juvenil aparegut al Regne Unit a la segona meitat dels anys setanta del segle XX caracteritzat per l’esperit de provocació, que es manifesta sobretot en la música i en la indumentària estrafolària i anticonvencional dels seus seguidors.
    2. Dit de la varietat de rock-and-roll pròpia del moviment punk, caracteritzada per una tècnica molt rudimentària i l’agressivitat de les interpretacions.
  3. masculí i femení Individu que participa en el moviment punk. Les crestes de colors típiques dels ‘punks’.