■ puntejar

Etimologia: de punt 1a font: s. XIX, Milà i F.
    verb
  1. transitiu
    1. Marcar punts en una superfície. Puntegem l’asfalt perquè hi pintin la senyalització horitzontal.
    2. tecnologia Marcar amb punts (en una superfície metàl·lica) el lloc on s’ha de perforar
  2. intransitiu
    1. despuntar 2.
    2. Puntejar el dia, l’alba, la claror.
  3. transitiu música
    1. Tocar un instrument de corda ferint les cordes cadascuna amb un dit.
    2. Marcar els punts d’una dansa. Puntejar una sardana.
  4. intransitiu nàutica Orsar, navegar de bolina.