■ punter1
| | puntera

Homòfon: ponter
Etimologia: de punt; en el sentit de ‘busca’, calc del cast. puntero, der. de punto ‘punt’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Que assenyala un punt, que marca punts.
  2. masculí busca 3.
  3. masculí indústries del calçat Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.
  4. masculí informàtica En una estructura de dades, enllaç que consisteix en l’adreça de l’element de dades següent (en una certa successió).



    5. Vegeu també:
    punter2