■ punter2
| | puntera

Homòfon: ponter
Etimologia: de punta
  1. adjectiu
    1. Que acaba en punta, puntegut. Tenalles punteres. Aixada puntera.
    2. Que és a la punta, a l’extrem, d’una cosa, d’una sèrie. La mula puntera d’una rècula.
  2. masculí Nom de diferents instruments acabats en punta que serveixen per a fer forats.
  3. femení
    1. Part de la sabata, de l’espardenya, de la mitja, etc., que cobreix la punta dels peus.
    2. indústries del calçat Contrafort o reforç de cuir que hom posa a la punta d’un calçat.
    3. arts gràfiques Reforç, de tela, de pell, etc., que hom posa a les puntes de les tapes d’un llibre.



    4. Vegeu també:
    punter1