■ punteria

Partició sil·làbica: pun_te_ri_a
Etimologia: de punter1 1a font: 1803, DEst.
    femení armament
  1. Acció d’apuntar una arma orientant-la adequadament per tal que, en disparar, el projectil encerti el blanc o l’objectiu.
  2. Direcció que hom dona a l’arma en apuntar. Rectificar la punteria.
    1. Destresa del tirador per encertar el blanc. Tenir punteria. Bona, mala, punteria.
    2. per extensió Un roc llançat amb mala punteria.
  4. fer punteria Apuntar amb una arma.
  5. nivell de punteria Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat.