■ puntura

Etimologia: del ll. punctura, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. Perforació feta amb un objecte puntegut.
  2. codicologia Punteig que hom feia als marges externs dels folis amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d’escriptura a traçar després amb el punxó.
  3. diagnosi, terapèutica i traumatologia
    1. Punció.
    2. Ferida feta amb un instrument punxant.
    3. Picada.
  4. arts gràfiques
    1. Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir.
    2. Registre.
    3. creu de puntura Creu de registre.