pur
| | pura

Accessory
Etimologia: del ll. purus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli d’oliva pur. Vi pur.
  2. Sol, no acompanyat de cap altra cosa, que consisteix tan solament en tal cosa o tal altra. Una substància químicament pura.
    1. Lliure d’elements espuris, d’imperfeccions. Un cavall de pura sang. Un aire pur.
    2. religió En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures.
    3. figuradament Innocent, net de culpa, de pecat. Una ànima pura.
    4. especialment Cast. Una noia pura.
    1. Dit de les ciències, la filosofia, etc., exemptes d’elements pràctics o empírics, en la seva estructura formal, no aplicades.
    2. forma pura gramàtica En català, forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria que prenen la forma dita incoativa.