■ purgació

Partició sil·làbica: pur_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. purgatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    femení
    1. Acció de purgar o de purgar-se;
    2. l’efecte.
  2. catolicisme Expiació de les culpes venials i de les penes temporals, sobretot al purgatori.
  3. història del dret i dret canònic A l’edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada públicament podia “purgar la infàmia”, és a dir, disculpar-se de tots els efectes jurídics, posant Déu per testimoni de la pròpia innocència.
  4. plural patologia
    1. antigament Evacuació de pus, d’humors naturals o patològics.
    2. Fluix blennorràgic.
    3. Blennorràgia.