■ purgatiu
| | purgativa

Partició sil·làbica: pur_ga_tiu
Etimologia: del ll. purgativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que té la virtut de purgar.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Dit de l’acció produïda per l’administració d’un purgant o d’un laxant.