■ purgatori

Etimologia: del ll. purgatorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí catolicisme
  1. història de les religions Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admeses definitivament al cel.
  2. Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari de les ànimes.