■ purità
| | puritana

Etimologia: de l’angl. puritain, membre de la secta presbiteriana o calvinista estricta (s. XVI), der. del ll. td. purĭtas, -ātis, o d’un ll. modern puritanus per analogia amb el b. ll. cathari, catharistae ‘càtars’, ‘purs’
  1. adjectiu i masculí i femení Que practica o afecta una gran puresa i escrupolositat en el seu capteniment.
  2. història i protestantisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al puritanisme o als puritans.
    2. masculí i femení Membre o seguidor del puritanisme.