■ quadrant

Etimologia: del ll. quadrans, -ntis, íd. 1a font: 1381
    masculí
    1. geometria La quarta part d’una circumferència.
    2. geometria Sector circular corresponent a un quadrant.
    3. geometria Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars.
    4. astrologia Cadascuna de les quatre parts en què l’esfera celeste superior a l’horitzó queda dividida pel meridià i pel primer vertical.
    5. geografia Cadascuna de les quatre parts en què els quatre punts cardinals divideixen l’horitzó, la rosa dels vents o la brúixola. Vents del segon quadrant.
    6. pla del quadrant Superfície del rellotge de sol on hi ha inscrites les línies horàries i on hom fixa l’estil o gnòmon.
    7. pol del quadrant Punt on hom fixa el gnòmon, que correspon sempre al pol celeste.
    8. quadrant solar (o simplement quadrant) rellotgeria i història En les civilitzacions antigues situades als tròpics, instrument en forma de quart de cercle amb què hom calculava l’altura del sol sobre l’horitzó i així podia establir les hores del dia.
    9. quadrant solar (o simplement quadrant) per extensió Qualsevol instrument que assenyali les hores, sobretot el rellotge de sol.
  2. dret civil català La quarta part d’una herència.
  3. astronomia i nàutica Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.
  4. numismàtica Antiga moneda romana, la més menuda de les de bronze, corresponent a 1/4 de l’as, amb valor de tres unces.
  5. indústria tèxtil
    1. Instrument de laboratori emprat per a determinar el número d’un fil, que és indicat per l’agulla sobre un sector graduat adequadament.
    2. Segment de roda dentada que, en la selfactina, produïa la rotació variable dels fusos durant la baixada del carro.