■ quiescent

Partició sil·làbica: qui_es_cent
Etimologia: del ll. quiescens, -ntis, participi pres. de quiescĕre ‘reposar’, der. de quies, -ētis ‘repòs’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que està en estat de repòs.
  2. Que és inactiu.
  3. biologia Relatiu o pertanyent a la quiescència.
  4. lingüística En les llengües semítiques, dit de la lletra que, en no dur vocal, no és pronunciada.