■ quillat

Etimologia: del sentit de ‘proveït del que és essencial a una nau, la quilla’, es passà al sentit ampli de ‘ben proveït de l’essencial’ i de ‘ben arreglat, ben vestit’; d’on el verb quillar-se ‘arreglar-se per fer goig’ 1a font: 1932, DFa.
    masculí construcció naval
  1. Embarcació gran aparellada amb vela llatina, la proa i la popa de la qual formen angle recte amb la quilla, la qual és bastant pronunciada.
  2. Embarcació menor de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la quilla.