■ ràbia

Partició sil·làbica: rà_bi_a
Etimologia: del ll. vg. rabĭa, ll. cl. rabies, íd. 1a font: 1344
    femení
    1. Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolava de ràbia. La ràbia se l’emportava.
    2. hiperbòlicament Fer ràbia una cosa. Tenir ràbia a algú. Hem fet tard: quina ràbia!
  2. patologia Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l’home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos, sobretot el gos.