■ raciocinar

Partició sil·làbica: ra_ci_o_ci_nar
Etimologia: del ll. ratiocinari, íd. 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses. Només l’ésser humà raciocina.