racional

Accessory
Partició sil·làbica: ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. rationalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu Dotat de raó, de la facultat de raonar. L’home és un animal racional.
    2. masculí Animal racional, persona.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la raó. Un mètode racional.
    2. Fundat en la raó. Una deducció racional.
    3. Conforme amb la raó. Un tractament racional.
    1. adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la ració o compte.
    2. masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
    3. masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
    4. masculí Oficial de la Generalitat suprem revisor dels comptes.
    5. llibre racional dret canònic Llibre on es registren les còngrues o porcions que corresponen a cada canonge en la mesa del capítol.
  2. adjectiu àlgebra i matemàtiques Dit de l’expressió algèbrica que no conté cap radical. Funció racional. Nombre racional.
  3. masculí
    1. judaisme Nom que la Vulgata dona al pectoral del summe sacerdot hebreu.
    2. litúrgia Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.