■ racionalisme

Partició sil·làbica: ra_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de racional 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. filosofia
    1. Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació veritable de la realitat.
    2. Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.
  2. Actitud en virtut de la qual hom cerca una comprensió o interpretació de les coses d’una manera exclusivament, o àdhuc excessivament, racional.
  3. art Moviment arquitectònic caracteritzat per la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats. Aquesta denominació, però, va essent substituïda per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern.