■ radiar

Partició sil·làbica: ra_di_ar
Etimologia: del ll. radiare, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    verb
  1. intransitiu
    1. Emetre raigs, irradiar, resplendir. El sol radia.
    2. Sortir formant raigs. La llum que radia del sol.
  2. transitiu
    1. física Emetre els cossos raigs lluminosos o d’altres radiacions ondulatòries o corpusculars.
    2. figuradament Radiava alegria.
  3. transitiu telecomunicacions Transmetre un programa per ràdio.