■ radicació

Partició sil·làbica: ra_di_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. radicatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de radicar.
    2. l’efecte.
  2. Arrelament.
  3. matemàtiques Operació aritmètica consistent a extreure l’arrel d’un membre.