■ rafal1

Etimologia: de l’àr. vg. raḥál, àr. raḥ ‘lloc de parada en un camí; campament’ 1a font: 1181
    masculí
  1. construcció Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment el que és construït davant el portal o el terrat d’una casa per tal de guardar de la pluja o especialment del sol.
  2. fer rafal Fer pont les branques dels arbres d’un caminal, en una carretera, etc.



    3. Vegeu també:
    rafal2