■ ràfega

Etimologia: d’origen incert, potser alteració del cat. ant. i dial. refega, refrega, postverbals de *rafegar (cf. tràfec de trafegar), forma dissimilada de refregar 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. meteorologia Fluctuació del vent en direcció i velocitat.
    2. per extensió Una ràfega de llum.
  2. Successió ràpida de trets d’arma automàtica.