■ raïssa

Partició sil·làbica: ra_ïs_sa
Etimologia: del ll. rasicia, íd., der. de radĕre ‘raspar; raure, afaitar’
    femení
    1. Residu de cosa que hom rau o lleva del lloc on és adherida.
    2. plural especialment Residus de pasta que resten adherits a la pastera i que hom rau amb la rasora.
    3. plural especialment Llesques primes de fang que els terrissaires lleven de les peces amb la ferrussa abans de coure-les.
    4. per extensió Herbes que hom arrabassa de les juntures de les parets, de les rajoles de l’era, etc.
  2. alimentació, indústries alimentàries Coca feta amb les llenques obtingudes raent amb la rasora la pasta adherida a les parets de la pastera.