■ ralingar

Etimologia: de ralinga 1a font: 1864, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Cosir la ralinga o les ralingues, especialment a les veles.
    2. nàutica Hissar una vela fins a posar les ralingues ben tibants.
  2. intransitiu marina, marítim Flamar.