■ rallar1

Compareu: ratllar
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *ragŭlare, segurament sorgit d’una metàtesi de garrulare ‘xerrar massa’ amb influx de mots com rugire ‘rugir’, ringere ‘grunyir’, raucare ‘raucar’, rudere ‘rugir’, rhonchare ‘roncar’ 1a font: 1399
verb intransitiu Xerrar, garlar. Es passen el dia rallant.


Vegeu també:
rallar2