■ ramificació

Partició sil·làbica: ra_mi_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de ramificar-se 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. botànica
    1. Acció de ramar o de brancar, producció de branques.
    2. Disposició de les branques d’una planta.
    1. Acció de ramificar-se.
    2. Cadascuna de les branques o divisions d’una cosa ramificada. Les ramificacions d’una via fèrria.
    3. figuradament Les ramificacions d’una ciència.
  3. anatomia animal Cadascuna de les branques o de les divisions dels vasos i nervis que neixen d’un tronc comú.
  4. física atòmica En el diagrama de desintegració d’un núclid, desdoblament amb què hom representa la possibilitat que el núclid pugui desintegrar-se de dues o més maneres diferents.
  5. química orgànica Cadascuna de les cadenes secundàries, simples o complexes, que tenen origen en la cadena carbonada principal d’un compost orgànic.