rancúnia

Accessory
Partició sil·làbica: ran_cú_ni_a
Etimologia: per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’ant. rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc 1a font: s. XX, Oller
Body
femení Sentiment inveterat d’odi, de malícia, envers algú. Tenir rancúnia a algú. Ple de rancúnia.