■ ratificació

Partició sil·làbica: ra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. ratificatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de ratificar o ratificar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.
    2. Confirmació d’un acte anul·lable.
  3. dret internacional Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.